El Romanticisme.

El Romanticisme és un moviment ideològic i cultural, oposat al classicisme, que s'inicià a la fi del segle XVIII a Alemanya i Anglaterra, i s'allargà fins ben avançat el segle XIX. Posteriorment, s'expandeix per tot Europa i s'adapta a les particularitats de cada país.
En aquesta línia es concep una altra manera de fer art, així com els intel·lectuals de la Il·lustració observaven i investigaven la realitat per tal de reproduir-la, els romàntics consideren l'art des de la creació, no com a imitació. A més, fomenten la subjectivitat i el retorn de l'home a la natura en contraposició a l'herència il·lustrada que havia col·locat en un lloc superior la raó.
A nivell literari, la plasmació més directa de tots aquests canvis és la radical transformació del concepte d'autor i de la creació literària. Això es concreta en una sèrie de trets que defineixen la literatura romàntica.

"Caminant damunt un mar de
boira", 1817. Caspar David Friedrich

Els nous autors en la recerca d'un art personal defensen la imaginació, l'espontaneïtat i la intuïció, per oposició a la rigidesa dels cànons. És per això que consideren tothom capaç de sentir la poesia al marge de les aptituds creatives particulars. En aquesta línia el subjectivisme esdevé premissa i l'obra literària constitueix un retrat sobre l'ésser humà en el qual totes les associacions irracionals s'expressen a través del llenguatge poètic.
L'afany de llibertat comporta repercussions socials. Els romàntics són els primers a teoritzar sobre les expectatives polítques no acomplertes. A nivell literari l'autor començarà a barrejar diverses art com la poesia i la prosa, i i el tràgic i el còmic. En relació amb això, també intenten harmonitzar pols oposats: subjecte i objecte, jo i societat, home i natura, consciència i inconsciència, impuls i raó, mort i vida, nit i llum, i nacionalisme i universalisme.
Els canvis socials que apareixen acabant provocant insatisfacció i l'artista romàntic es refugiarà en l'exaltació i la nostàlgia d'un paisatge que ara comença a perdre's amb el progrés industrial. També d'altra banda es conservarà una característica del Neoclassicisme: la consciència del passat històric i el sentiment d'afirmació cultural i lingüística. Això comporta el reclam del patrimoni folklòric nacional, especialment el cançonístic, com a creació col·lectiva, ideològica i literària.
En síntesi, l'aportació que el Romanticisme fa al panorama de la literatura europea és la integració del subjectivisme de l'artista en un marc històric susceptible de ser criticat.

"La mort de Sardanàpal", 1827-1828 d'Eugène Delacroix.