Guimerà, en aquesta obra i en les altres, utilitza un llenguatge que idealitza els parlars populars. Les veus dels personatges i la de l’autor, que trobem en els trets poètics del text, s’expressen d’una manera creïble i eficaç. Per tant, l’autor utilitza el llenguatge de la seva obra poètica i el llenguatge col·loquial de l’època. Sovintegen les expressions populars i els castellanismes, presents en el català de l’època. Guimerà, doncs, intenta construir un llenguatge proper al que parla el poble però farcint-lo d’una dimensió poètica.
Els símbols
El text està ple de metàfores, comparacions i símbols que ens ajuden a comprendre els sentiments dels personatges.
El nom de la protagonista és per ell mateix un símbol. D’una banda, Maria és el nom de la Verge, associat al color blanc, a la puresa. De l’altra, durant tota l’obra apareixen símbols relacionats amb el color vermell: la sang, el vi, el foc, la passió… Rosa, donc
s, ens va pensar en una rosa vermella. El nom de la protagonista representa simbòlicament en el debat en què es mou: entre la puresa i la passió, entre el blanc i el vermell.
El simbolisme que trobem a Maria Rosa és en gran part animalístic. La serp, per exemple, és un signe del desig que en Marçal sent per la Maria Rosa. Té, a més a més, connotacions bíbliques, de temptació, de pecat. Altres animals amb connotacions negatives serien la guineu, el llop i el tigre, que representen la maldat d’en Marçal.
Un altre símbol molt recurrent a l’obra és el vi. S’associa per una banda a la sang i al sacrifici i per l’altra a la vida eterna. La sang de l’Andreu és en el vi fruit de la verema on es van conèixer la Maria Rosa i ell. En Badori, com a venjança, oferirà aquest vi per celebrar el matrimoni amb el Marçal. Aquest, s’embriagarà amb el vi i acabarà confessant el seu crim.
*Per més informació podeu clicar aquí i us portarà a una pàgina sobre l'autor.
M'ha servit molt per fer un treball sobre María Rosa i els símbols
ResponElimina