Maria Rosa. Anàlisi de l'obra.

Argument
Podem dir que l’argument de Maria Rosa és el propi dels drames de l’època i, sobretot, de Guimerà. Apareix la idea del triangle amorós que condueix a un desenllaç que gairebé des del principi endevinem fatal. Maria Rosa és una dona del proletariat, casada amb Andreu. Aquest, ha estat injustament acusat de l’assassinat del capatàs de les obres de la carretera i està empresonat a Ceuta. Marçal, el millor amic d’Andreu, està enamorat de Maria Rosa i quan mor aquest darrer, aprofita per seduir-la. Maria Rosa prova d’evitar una passió cada cop més forta cap a Marçal, en un intent desesperat de preservar-li fidelitat al seu difunt marit. Finalment, però, es deixarà anar i decidirà casar-se amb Marçal. Quan descobreix que aquest és el vertader assassí del capatàs, es produeix un final tràgic.

Estructura
Maria Rosa és una peça teatral dividida en tres actes: el primer de catorze escenes, el segon de quinze i el tercer d’onze. Aquesta és una estructura clàssica, és a dir, tres actes amb un nombre similar d’escenes. La tensió dramàtica augmenta escena rere escena fins arribar a un desenllaç vertiginós i que acaba de manera violenta i sobtada. Guimerà farà servir aquesta estructura en la majoria de les obres d’aquest període.

Personatges
Els personatges principals de l’obra són Maria Rosa i Marçal, els quals protagonitzen la història d’amor passional que es reflecteix al drama. Un tercer personatge principal, tot i que no apareix en escena però al qual se’ns remet constantment, és el de l'Andreu, el marit de Maria Rosa. La resta de personatges, més o menys secundaris, són Badori, Tomasa, Gepa, Calau, Quirze i Xic. En escena també apareixen homes i dones del poble fent el paper de figurants.

Temps i espai
L’acció de Maria Rosa transcorre a l’època actual de l’obra, és a dir, durant els anys 90 del segle XIX. Guimerà, per tant, pretén reflectir la societat rural i proletària de la seva època. No es concreta el temps transcorregut que passa entre la primera i la darrera escena, però es pot deduir que passen uns mesos. Aquest temps va associat a la durada de la construcció de la carretera, com una metàfora de la successió dels esdeveniments. Així, per exemple, en el tercer acte, s’informa de l’acabament de la carretera en el poble, justament quan comença a consolidar-se la relació entre Maria Rosa i Marçal.
Pel que fa a l’espai, l’obra es desenvolupa en algun poble de la pagesia catalana que no s’especifica en cap moment. D’aquesta manera, l’autor aconsegueix que l’espectador pugui sentir-se al mateix temps proper i allunyat de l’acció. És a dir, l’espectador se sent identificat amb els personatges i els llocs però sense que pugui arribar a implicar-s’hi negativament.
El primer acte es desenvolupa enmig del camp, just on la carretera està en vies de construcció. El segon i el tercer acte, en canvi, transcorren a casa del matrimoni de Tomasa i Quirze. Tal com s’indica a les acotacions, aquesta llar es caracteritza per la pobresa, palesant així la situació d’humilitat en què viuen els personatges.